Temps mort. S'esfondra el contrafort que ens recolzava. A contracor, quedem a la intempèrie amb un nus al coll i una pedra a la sabata. Sempre fregant el límit de no trobar les paraules, Carai, si cou una mirada opaca. Una ruta fosca per la cara obaga, cansa, no jugar amb totes les cartes. Per què és tan feixuc demanar ajuda? Orgull maldestre, una ferida absurda. Vull triar com caure, com una fulla caduca deixant enrere la foscor més absoluta. Parem, donem-nos una treva, acaronem-nos mentre duri l'espera. Guarim-nos les ferides, eixuguem les penes, prenguem alè per la propera escena. Resguardant la serenor que és escassa, a l'aguait d'un senyal que trenqui la pau escombrant cap a casa, el record d'un sotrac sabíem que empreníem el camí més llarg. i és que perduts en la immensa mar blava, veus el foc a coberta i s'enfonsa la nau. i dèiem 'bring back, bring back' que torni, que torni la tranquil·litat. I que ens quedi el valor d'explicar les mancances Si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te. Sentir-nos sincers, celebrant la confiança, deixem el siroll que ja cansa. Que reposi el record, acceptem-nos les marques, que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te. Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts i que ens governi la calma. Silenci a la trinxera, deu segons de marge entre el llampec i el que s'atansa. No volíem pols i vam acabar a l'era, ens dol, sí, com un any sense primavera. Llamp de rellamp de mil llamps i trons. No tot, no... no tot són senyals del cosmos. A chair is just a chair, que ens quedi la senzillesa. volem aire pur i una conversa distesa. Busquem resguard en algun somriure tímid, una mà amable, un coixí on deixar-me caure. Retornar a casa i que de cada àpat entenguem que el millor és el sobretaula. Indrets salvatges, retornar a paratges, pujar al Montsant i que la boira se'ns endugui. L'escalfor de sentir que tenim xarxa, i que això no és un final, és només un interludi. Convé una nit per l'aventura, Jugant al cos a cos a poca altura I molta cura, assaltant amb estratègia, com Corto Maltès robant al tsar a Sibèria. I si per mala sort ens enganxen in fraganti, amb pausa, farem com que no s'enfonsa i quan s'hi tornin tindrem el millor onze. Quan sentis que trontolla, recolza't. I que ens quedi el valor d'explicar les mancances si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te. Sentir-nos sincers, celebrant la confiança deixem el siroll que ja cansa. Que reposi el record, acceptem-nos les marques, que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te, Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts i que ens governi la calma.