1. |
Naufragi
04:13
|
|||
Ens passem el testimoni, d’un precari caminar
Quan busquem la següent passa l'horitzó se'ns va allunyant
Ens inclinem per la moneda, ens instrueixen titulars
Esbraonada intolerància, quan ens has pres, per què dol tant?
Es fan grans les grans butxaques, es fan petits els vilatans
Es fan grans mentre s’empassen, les nostres veus i els nostres guanys
Mentre eixamplaven les fronteres, miràvem les xarxes socials
Mentre s’esmolen les mancances, ens diuen que això és llibertat.
Que com més gran se’ns fa aquest món, més petits ens hi fem tots
Que com més gran se’ns fa aquest món...
Només ens queda clavar-hi els peus i arrelar com a últim alè
Fer del vent el company més fidel i esguardar-nos en el seu recer
Créixer i beure dels nostres anhels, embrancar amb la mirada al cel
Un sol cant compartit de tant temps; un nou bosc que es fa fort un batec
Si caminar és la rutina, i el sense rumb ens té ofegats
Buscarem entre les fulles, escletxes per on escapar
Navegarem en sincronia de més nàufrags que amb el cor
Teixiran una gran xarxa i serà el més preuat tresor
Que com més gran se’ns fa aquest plor, més serem rere el soroll
Que com més gran se’ns fa aquest plor...
Només ens queda clavar-hi els peus i arrelar com a últim alè
Fer del vent el company més fidel i esguardar-nos en el seu recer
Créixer i beure dels nostres anhels, embrancar amb la mirada al cel
Un sol cant compartit de tant temps; un nou bosc que es fa fort un batec
I vam perdre la por amb la buidor de la nit.
Vam sentir en el camí un plor de germanor.
|
||||
2. |
Necessitem Aprendre
02:55
|
|||
Just en el moment de néixer, hem d’aprendre a respirar
I tenim un parell de minuts abans no siguem un cadàver
Sense ser-ne conscient, enmig d’un plor estrident,
amb la primera hòstia la primera lliçó ha sigut donada.
És com si el món ens enviés un missatge de benvinguda
Volent-nos advertir del que ha de venir
Que aquesta vida promet ser molt dura
I més ens valdrà esforçar-nos per aprendre a resistir
És evident en el nounat la vulnerabilitat
De la ignorància, però tanmateix haurà de
Demostrar a la societat que no és un fracassat
És el que alguns anomenen infància
Després quan li toqui fer-se adult li semblarà
Que tot pot anar en qualsevol moment a prendre pel cul
mig abatut entre tants fronts però qui no ha tingut mentors
Només li queda aprendre dels errors
Condemnats a equivocar-nos i a no saber rectificar
Per no haver-hi ni déu disposat a guiar-nos
Caminarem errants per aquesta terra inhòspita
Esperant convalescents a rebre la propera hòstia
L’única possibilitat de no acabar trastocats
És donant-nos suport i ajudant-nos
Però tristament s’esvaeix l’oportunitat en la mesura que
Perdem la capacitat de comunicar-nos
I submergit en solitud i incertesa vaig prendre
Decisions que ara em fan sentir com una merda
Per molt que pugui dir que he rectificat
Regalimen les ferides quan s’imposa el passat
Potser en realitat no he de curar-me
Per si goso oblidar el que va passar que quedi alguna marca
Per recordar-me del que un dia vaig fer i
De com vaig aprendre allò que no volia ser
Necessitem aprendre a viure, aprendre a estimar, a riure,
Aprendre a canviar, a conviure, aprendre a buscar
Respostes entre tants enigmes,
Aprendre a reflexionar, aprendre
A “contindre’ns”, aprendre a actuar, aprendre a valorar
Allò pel que val la pena lluitar, aprendre a
Conèixer-nos, a veure més enllà, aprendre a ser
Lliures i lliurement aprendre a pensar
|
||||
3. |
Gent del Llamp
03:16
|
|||
4. |
Principi d'Incertesa
04:33
|
|||
5. |
||||
6. |
||||
7. |
Tornar-hi
03:08
|
|||
8. |
Oda a Tu
03:44
|
|||
9. |
Res en Ferm
03:29
|
Streaming and Download help
If you like Terra Ferma, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp