Trampejant camins més febles hem trobat la terra ferma,
invertint el temps, esquivant l'espai.
buidant el sou, deixant complexes, a cavall entre els defectes
Arriba el moment, si no és ara, és mai!

Juguem a perdre mites, trenquem els prejudicis
Juguem a ser més justos, busquem l’estat més lícit.
Volem un no-retorn real, cremen els dígits!
3, 2, 1... preparats que arriba el canvi!


Portem a Galeano com a referent,
Revolució constant, il·lusió permanent.
Kafka i Jara resideixen a la nostra ment
Transformació futura, recolzament valent!

Fem de l’abrupta nit la nostra companya,
Impedim que la por engegui cap motor,
Mostrem la cara més ferotge i encenem les places,
Des de l’escletxa oberta, som el mestral roig!


TORNADA:
Portem als cors, les nits i l’experiència
Un xoc de trons, flamants plens de consciència
Puny a colze, colze a esquena, junts som molt més forts, és l’estratègia
Confessions de matinada combatent la son, esmolades confidències!

-------------------------

A la forja de la barra i amb la brasa de la farra,
Hem guarnit la nostra pell.
Amb la lluita que agermana sense armes però amb paraules
L’esperit hi torna a ser.

Si de dia ens bombardegen amb mentides que ens sotmeten
A la nit ens purgarem i jugarem a ser insurrectes
Som filles d'una realitat incerta, però,
La nostra identitat es va fent més evident.


Els dits apunten cap al tirà, la nostra càrrega
El poble és qui ha de governar, idees clares.
Contra les mancances de les aules, veritats a ràfegues
La consciència col·lectiva ens fa autodidactes.

Els punys ben ferms i els cors valents
De violència no en volem, la justícia s’ha de fer present.
Il·luminem la nostra ment amb el bon rotllo entre la gent,
Toxicomanies de progrés i referents!


TORNADA:
Portem als cors, les nits i l’experiència
Un xoc de trons, flamants plens de consciència
Puny a colze, colze a esquena, junts som molt més forts, és l’estratègia
Confessions de matinada combatent la son, esmolades confidències!

---------------------------

I lentament anem creixent. Arrelarem per poder ser.
Són les mentides que afebleixen el pas inexorable del temps.
I anem perdent, no queda res, ens van prenent
el que duem a la motxilla que portem per fer el camí.

I desvestits, mancats de tot, ens quedaran les veritats.
Estarem sols amb el mirall, amb la mirada penetrant.
Només ens quedaran els principis,
I ens permetran seguir endavant!


TORNADA:
Portem als cors, les nits i l’experiència
Un xoc de trons, flamants plens de consciència
Puny a colze, colze a esquena, junts som molt més forts, és l’estratègia
Confessions de matinada combatent la son, esmolades confidències!